SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DE LA LLUM
La seqüència didàctica que he portat a terme amb el meu grup de treball està centrada en el tema de la llum, concretament ens hem centrat en James Turrell, un artista que treballa el light art. Així i tot, hem tractat altres temes amb relació a la llum.
Aquí insereixo un enllaç de tota la seqüència didàctica:
https://docs.google.com/document/d/1SIAymXuQ8lDf1NiwWFYwh3pj-0kSkL_eC-WcXQV_vd0/edit
La sessió 6 de la seqüència d'aprenentatge és la que van realitzar a classe amb els nostres companys/es, en la qual relacionarem el tema de la llum amb les emocions primàries, tema molt rellevant i de gran importància en l'etapa de la primària.
En primer lloc, projectarem una imatge d’una obra d’art. Els participants tindran unes paraules prèviament seleccionades i hauran de discutir en grup què els transmet la imatge. Cada grup ha de justificar les seves eleccions i compartir les seves interpretacions amb la resta del grup.
James Turrell
Després, presentarem l’autor de l’obra i discutirem com la percepció i la llum juguen un paper clau en la seva obra. Parlarem de com l’autor utilitza els colors i els espais per transmetre emocions i com aquesta tècnica pot influir en la nostra percepció de l’obra.
Després de la discussió, es passarà a una activitat creativa. Es demanarà als participants que utilitzin llums, formes i colors per expressar una emoció concreta per projectar-la a la paret. Cada grup tindrà una emoció assignada, com alegria, tristesa, por, ira o fàstic, i haurà de posar-se d’acord en quin color i quines formes millor representen aquesta emoció. Els materials disponibles inclouran paper pinotxo, bols amb colorant, cartolines per fer formes i altres objectes aleatoris que puguin ajudar a expressar l’emoció assignada. Cada grup haurà de treballar conjuntament per crear una obra que representi la seva emoció.
Posteriorment, de manera individual cadascú haurà d’escriure en un post-it l’emoció que creu que es representa cadascuna de les obres en una cartolina que hi haurà davant de cada una d’elles. A l’hora de pensar les emocions es tindrà en compte la roda de les emocions que s’haurà fet la sessió anterior. En acabar, cada grup tindrà uns minuts per explicar als companys quina emoció tenien assignada i com han intentat representar-la. Els altres participants podran comentar si creuen que l’emoció ha estat ben representada i compartir les seves impressions.
Finalment, conclourem l'activitat discutint sobre com les emocions són un concepte abstracte i com l’art, especialment a través de l’ús de llum i colors, és una eina poderosa per treballar-les.
VALORACIÓ INDIVIDUAL DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
Personalment, he d'admetre que al principi no vam tenir gaire present que el tema de les presentacions dels autors, seria posteriorment el tema de la nostra seqüència didàctica. El corrent artístic de la llum és un bastant complex i difícil de treballar, i molt complex, aplicar-la a la primària. Per aquest motiu, inicialment, ens vam estancar molt en definir cap a quin camí volíem enfocar la nostra seqüència didàctica i com podíem treballar la llum a l'aula a través d'algun dels nostres 5 autors.
Però finalment, després de donar-li moltes voltes, van acabar sorgint una gran varietat d'idees i activitats, que treballaven aspectes molt diversos i alhora molt importants amb relació a la temàtica de la llum. A més, aquests, derivaven en subtemes relacionats i de gran importància en la nostra societat actual com les emocions (ja que normalment a cada emoció primària se li assigna una emoció) o el medi ambient (llum natural i llum artificial) entre d'altres.
Centrant-me específicament del dia en què vam presentar la sessió 6, estàvem molt insegures, ja que no sabríem com sortiria la idea de representar les diferents emocions amb les màquines de reprografia, a més, que vam tenir diverses dificultats per tal de no només fer servir materials que fessin ombra de color negra, sinó també materials que reflectissin colors per tal de poder evidenciar i distingir de forma més clara les diferents emocions que els diversos grups havien de representar.
Així i tot, sempre hi ha aspectes que es poden millorar, i crec que el que més ens va fallar potser va ser només centrar la sessió en la relació de les emocions i la llum, i no en altres temes també molt presents com els objectes opacs i translúcids.
Per tant, com a conclusió, crec que tot i les complicacions i la complexitat del nostre tema hem fet una molt bona seqüència didàctica d'un tema artístic poc present dins les aules de primària, i que a més es podria treballar de manera interdisciplinària amb altres matèries com valors ètics o medi natural.
Inside Out Fonts nauturals i fonts artificials de llum
INTERVENCIÓ DIDÀCTICA DELS COMPANYS I COMPANYES
Va haver-hi un dia de les presentacions de les seqüències didàctiques en què no vaig poder assistir a classe, per tant, només he tingut l'oportunitat de presenciar una intervenció. I aquesta va ser la del paisatge fet a través de retalls de revistes.
Inicialment, en petits grups ens van donar un objecte i havíem de pensar diverses formes de reutilitzar-ho o donar-li altres usos. En el cas del meu grup ens van donar una samarreta que tenia un cor i unes lletres. Nosaltres vam dir que a partir de la samarreta es podia fer una cinta de cabells, una goma, un drap, una nova samarreta, in dibuix amb les lletres i el cor... El seu objectiu era donar-nos a entendre que a tot el material que considerem que "no serveix" se li pot donar una segona i una tercera vida.
Com bé he esmentat breument a l'inici, a partir d'un materia reutilitzat com són les revistes, haviem de "dibuixar" un paisatge. Així que vam formar parelles i vam rebre una cartolina juntament amb diversos retalls de revista de colors variats, cada un amb un número identificatiu que corresponia a un color específic. La nostra feina era enganxar aquests retalls numerats sobre la cartolina (hi havia una llegenda a la pissarra on cada color tenia assignat un número) seguint un disseny predeterminat, assegurant-nos de mantenir la corresponència entre els números i els colors assignats.
Finalment vam ajuntar totes les catulines i vam veure un resultat final preciós, era un paistage de muntanya amb una gran varietat de colors creat a partir de petits retalls enganxats amb cola. Allò ens va fer reflexionar molt, sobreott a mi sobre l'elegància que hi pot haver o la bellesa que hi podem trobar en les petites coses i actes. És a dir, com a partir d'una acitivtat tan simple com enganxar retalls de revistes, vam aconseguir aquella magnficia i preciosa obra d'art.
A més, vull destcaar que crec que és una activitat idònia per treballlar a la primària ja que:
Per una banda, promou diversos valors com la importànica de no malbaratar els material i de reutilitzar-los sempre que es pugui.Ja que tal i com es demostra en aquesta activitat, s'hi pot treure profit.
I, per un altre banda, sobre la importància del treball en equip, ja que aquesta activitat reflexa com la suma dels ptits esforços indviiduals de cadascun potren a un gran resultat final.
VISITA AL MNAC, "NO SOM DE PEDRA"
Amb l'assignatura d'Educació Musical, Visual i Aprenentatge hem gaudit de l'oportunitat de fer una sortida al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on ens van donar l'opció a elegir entre tres possibles exposicions guiades on es tractaven temes diversos i diferents ("T'has retratat", "No som de pedra", "Explorem el Romànic")
En el meu cas, vaig decidir apuntar-me a la visita anomenada "No som de pedra", ja que pel que vaig entendre estava relacionada amb la percepció pròpia del cos i de l'autoestima, un tema molt present en la nostra societat actual i molt rellevant en el meu dia a dia.
Al llarg de la visita vam executar una gran quantitat d'activitats diverses, però totes vinculades amb la percepció i moviment del propi cos i figura. Les que més em van agradar van ser les 5 següents:
En primer lloc, ens vam asseure en una rotllana i la guia ens va dividir en grups de tres persones. A cada grup se li va assignar una imatge, i havíem d'interpretar quina era l'emoció de la persona o grup de persones que apareixien en les nostres imatges. L'objectiu era reflexionar sobre el fet que, sovint, no calen paraules per saber com se sent algú, ja que l'expressió corporal i facial ja ho transmet. També vam aprendre que el que pot transmetre felicitat a una persona, pot transmetre tristesa a una altra, és a dir, que no sempre hi ha una resposta única i vàlida, sinó que depèn de la perspectiva i la interpretació individual.
Posteriorment, ens vam moure a una nova sola on vam realitzar dues dinàmiques:
La primera de totes, considerant observar diverses escultures amb cossos "no convencionals" dins de la nostra societat actual, i mentre passejàvem i les observàvem, la guia ens convidava a expressar lliurement el que pensàvem que transmetien les diferents escultures. En finalitzar aquesta primera dinàmica vam fer una rotllana per debatre l'època a la qual creiem que pertanyien cadascuna de les figures.
En la segona, van haver de formar parelles, i a cada membre se li va assignar un rol: un feia de "estàtua" i l'altre "creava aquesta estàtua", és a dir, la guia deia a un membre de la parella una emoció sense que l'altre ho escoltés, i després aquest, a través de la descripció de l'emoció (però sense poder dir el nom), havia d'aconseguir que l'altre membre de la parella representés l'emoció i entengués quina emoció estava imitant.
La 4a activitat va ser la que més em va marcar, ja que vam anar a una sala on hi havia un quadre d'una dona mirant-se a si mateix amb un mirall petit, llavors vam començar a parlar de tot el que podia estar pensant aquella dona mentre mirava el seu rostre: "que guapa estic", "vaig massa maquillada?", "avui no em sento guapa", "i si ara quedo amb ell/a i no li agrado'", van sortir una gran possibilitat de pensaments que ens van fer entendre que mai sabem el que passa pel cap de cada persona, i que potser tenim una imatge que després no es correspon amb la realitat. Posteriorment a comentar el quadre, la guia, ens va fer passar un a un de forma voluntària, a veure el que hi havia dins d'una capsa misteriosa, i quan veies el que hi havia dintre havies de dir que et transmetia. Dintre hi havia un mirall, i va ser una altra manera de veure les diferències en l'autoconcepció de cada persona.
La darrera activitat de la visita, la número 5, també va ser realitzada per parelles. En primer lloc, un dels membres de cada parella es movia lliurement per la sala del museu, expressant-se de manera molt corporal. Quan la guia ho indicava, els altres membres de les parelles havien de dibuixar les línies del seu cos en la posició en què s'havia quedat. Després, canviaven els rols i es repetia el procés. Com a acomiadament i regal final, vam crear un collage amb tots els dibuixos realitzats durant l'activitat.
MNAC
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada